Saltar al contenido

La nova era

20 marzo 2009

Hem passat d’un ecosistema rígid i limitat a un ecosistema flexible i per què no, gairebé il·limitat, l’anomenat web 2.0. Som els protagonistes d’una era on nosaltres creem i compartim la informació, on podem comunicar-nos, informar-nos i fer allò més inesperat des de qualsevol lloc amb connexió a Internet. On creem una intel·ligència compartida gràcies al fet de compartir continguts que enriqueixen el web.

 

Aquesta nova era es tracta per un costat de quelcom positiu, cada vegada es té més en compte l’opinió dels ciutadans, tots ens podem expressar lliurement i sense límits físics. Puc estar a una punta del món i poder-me comunicar amb l’altra punta sense cap mena de problema encara que em trobi a milers de kilòmetres de distància.

Gràcies als blogs en els que tots podem mostrar la nostra opinió, informar o explicar la nostra vida en forma de diari personal amb la possibilitat d’establir comunicació en forma de comentaris per part dels altres usuaris de la xarxa; o bé gràcies a les xarxes socials que creen vincles entre les persones sense necessitat de veure’s físicament. Ja no cal anar a pendre un cafè, desplaçar-se a molts kilòmetres per poder saber d’aquella persona que tant de temps feia que no en sabiem res.

 

Però, no tot són floretes, hem de tenir en compte, o més ben dit, els medis de comunicació tradicionals han de tenir en compte aquest nou repte. Els ciutadans s’informen, s’expressen i busquen noves fonts de comunicació i informació a través d’Internet, està sorgint el que anomenem el periodisme ciutadà o periodisme participatiu, un fenomen on tothom informa, s’informa i opina, moltes vegades sense la supervisió d’un profesional. Tot això afecta als medis ja que queden en segon plat. Fins ara les persones havien d’anar a buscar  la informació als medis i ara, però, són ells els que han d’anar als ciutadans. S’han d’aproximar i facilitar els continguts a la gent, com és el cas del podcàsting amb alguns medis de comunicació sonora que dónen la possibilitat d’escoltar els programes a qualsevol hora i moment del dia, i fins i tot continguts exclusius per els usuaris del servei podcast. N’és un exemple: Catalunya Ràdio.

Anuncios
One Comment leave one →
  1. 26 marzo 2009 4:06 pm

    Fas bones entrades descriptives, Gerogina, que perden gas quan entres en el terreny dels mitjans de comunicació tradicionales. Tens afinitat a les eines 2.0, molt bé. Ets una internauta activa, potser. Però com a estudiant de comunicació audiovisual i futura professional d’aquest àmbit, ara cal que intentis treure més suc al temari d’aquesta assignatura. La realitat que descius l’has entès bé. Això ja és un pas important. Ara caldrà aprofundir en la reflexió sobre aquest escenari. Endavant!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: