Saltar al contenido

Por, pànic i terror

24 marzo 2009
Recordo que fa uns anys, quan estava cursant 4rt de Primària, vaig preguntar-li a la meva tutora quina era la diferència entre por, pànic i terror. La Cati, que és així com es deia, em va dir:
“Quan siguis gran ho entendràs”
Una resposta que mai convenç a un nen però que un cop ets adult, serveix per sortir airós de moltes preguntes compromeses.
 
Uns anys més tard, quan ja feia 1er d’ESO, vaig repetir la pregunta al meu professor de català. Aquell bon home només em va dir que eren sinònims. Suposo que sabia que eren conceptes diferents, però en aquell moment no sabia diferenciar-los i molt menys explicar-me’ls. La resposta no em va satisfer.
 
Va ser uns mesos més tard quan vaig preguntar la mateixa qüestió al meu tiet, que ostenta el càrrec de Comisari de la Policia Nacional de Sòria. Segur que ell era la millor font per resoldre definitivament el dubte. Ell em va contestar amb molta convicció:
Això és molt fàcil: la por és que et posin un paraigües just per on l’esquena perd el nom; el pànic és que un cop el tens dins, te l’obrin; el terror és que un cop estigui dins i estigui obert, te’l treguin
Una resposta imaginativa però que tampoc em va servir per aclarir els meus dubtes.
 
El diccionari defineix por, pànic i terror així:
POR: Torbament de l’ànim, sentiment d’inquietud i commoció psicofisiològica que hom experimenta davant un perill concret, sigui aquest real o simplement pensat, imaginat.
PÀNIC: gran por agafada sobtadament i sense raó suficient.
TERROR: Por extrema, que produeix tremolors, segament de cames, etc.
 
Definicions, totes elles, que no serveixen per relacionar el concepte amb un estat d’ànim concret, però si a situacions determinades. Les persones d’edat més avançada es troben al 2009 en una situació de porpànicterror.
Por de trobar-se en un món nou, on Internet és una peça bàsica d’aquest nou trencaclosques que han d’encaixar. Pànic de no saber fer anar les noves eines de les que disposen per resoldre l’entramat en els que s’han trobat.
Terror de quedar exclosos d’aquesta nova època que, de ben segur, molts d’ells haurien preferit que mai hagués arribat.
 
Però la por, el pànic i el terror també són una motivació per aprendre i per formar part de la nova família digital. No només és una cosa dels més grans, sinó més aviat de tots nosaltes. Deixar a les persones grans excloses d’aquest món seria com fer bullying i tothom té dret a adaptar-se a un nou entorn. Han sigut els avis els que ens han fet passar la por d’anar a l’escola, el pànic de quedar-nos a les fosques o el terror dels petards de Sant Joan.
 

O  d’això ja ningú no se’n recorda?

Anuncios
One Comment leave one →
  1. 26 marzo 2009 4:03 pm

    Dilluns que ve, ni por, ni pànic, ni terror. Però et caldrà fer un pas endavant, Joan. Les teves entrades són imaginatives i interessants. Però ara ha arribat el moment d’anar més a fons, bo i mantenint la brillantor en la forma. Quina importància tenen aquestes eines, els social media o web 2.0? Què aporten a la societat del segle XXI? Què suposen per als mitjans de comuniació? Pensem-hi….
    Anims!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: